Recordo el dia que em van dir d'anar a Algèria per un projecte d'una nova línia ferroviària d'alta velocitat entre la frontera marroquina i Oran. Em van explicar que potser em posarien un guardaespatlles militar tipus Equipo A, doncs aquella zona del país té molt de contraban, amb bandes violentes enfrontades. Això sense comptar la certa reticència dels musulmans més radicals als occidentals.
Tot això provoca unes condicions de contorn molt allunyades, afortunadament, de les que tenim a Catalunya. Allunyades mentalment perquè literalment, aquesta distància és de dues hores exactes en avió. Resulta increïble quan aterres a Oran i el taxi travessa la zona del Tell, el canvi tan gran d'escenari que pots experimentar.
El canvi és molt negatiu. Tot i que efectivament el país presenta un creixement del PIB anual del 6%, aquest creixement està promogut principalment per les inversions públiques en forma de noves infraestructures, urbanitzacions vàries, nous subministres energètics, etc. La base social, però, és molt pobre.
