Del viatge al
Senegal, ja fa deu anys, el que més recordo és el pensament que hauria de
tornar amb els meus fills quan aquests fossin prou grans per entendre la situació
de la gent al tercer mon. És curiós perquè llavors encara no tenia fills. Suposo
que és normal aquest impacte doncs era el primer país veritablement subdesenvolupat
que visitava.
El Senegal és un país
bàsicament dividit en desert a la meitat nord i selva a la sud. El litoral presenta
un clima suau que ha causat l’assentament humà des de sempre amb ciutats colonials
com Dakar o Saint Louis. Dins el Senegal, tot resseguint el riu Gambia hi ha un
estret país amb el mateix nom. Per la forma allargada de Gambia, la gent d’allà
diu que el Senegal és un home que es menja un plàtan.
Independent de
França des de 1960 (juntament amb Mali), es va ajuntar amb Gambia el 1982
creant una confederació fallida que va ser dissolta poc després. Des de llavors,
la regió al sud de Gambia anomenada Casamance, es van enfrontar al govern en
forma de guerrilles. L’any que vaig estar jo ens van prohibir visitar aquella
zona del país. A finals d’any, el president va signar un tractat de pau amb les
faccions separatistes de la Casamance.
