Mèxic: el nou Dorado

A finals de desembre del 2015 la presencia de l'administració pública era ben visible en la vida cotidiana dels habitants d'Aguascalientes (Mèxic). Entre d'altres, cartells divulgatius als autobusos, programes monogràgics de radio, diaris gratuits de l’administració provincial al kioskos, etc.

Vaig preguntar als locals si hi havien properes eleccions i em van dir que no que sempre era així.

Recents vivencies per Xile

Xile és amb diferencia el país sud-americà més europeu en l’actualitat. Per clima, per paisatge urbà, per la gent, per tipus de comerços… qualsevol diría que es troba a Valencia o a Madrid. L’adaptació és total i moltes vegades oblides que estàs a 14h de vol a Barcelona de distancia.

Això a la part central del país, entre Concepción i Vallenar, on s’hi concentra el 80% de la població, perquè com diu l’eslògan del país Xile és un país extrem. La part més estreta del país, a Illapel, on jo estava instal·lat, només tenia 50kms d’ample, quan la longitud de costa és de 6500km. Així doncs, res a veure el nord amb el sud, com tothom sap.

LLISTA ELECTORAL PROGRESSISTES CABRERA

En la passada assamblea d'agrupació del 7 d'abril, es va aprovar per majoria la llista dels onze components de la candidatura progressista de Cabrera. 

Els noms dels integrants de la llista són:

DANIEL MEROÑO LOMBERA, SACRAMENTO CUENCA BERMUDEZ, SANDRA MULÀ ARCAS, MARIAN PONCE ALEGRE, GABRIEL BARRANCO GARCIA, JUAN CARLOS BATUECAS GARCIA, SERGIO CAMUÑAS MÉNDEZ,  MIRIAM PAZ CUENCA, JESUS PRIETO SANTOS, ANNA MESTRES SALAS y JUAN COLLADO BLANCO.

La candidatura integra 5 dones i 6 homes de edats molt diferents (entre els 31 i els 77 anys), amb ocupacions professionals molt diverses i residents en zones diferents del municipi (Centre, Pla Avellà, Sant Sebastià o Mas Terrillo). I és que, com diu el nostre eslogan..

TOTS SOM CABRERA!!

Progressistes de Cabrera num.2

Ja podeu consultar el número 2 de Progressistes de Cabrera. Recull del centenar d'enquestes i entrevistes que hem estat fent els mesos de març i abril.

PROGRESSISTES DE CABRERA NUM.2

L'auto-treball avui

M’explicava un amic les dificultats de mercat en les que es trobava tot havent constituït una pyme de serveis tècnics en el sector energètic feia uns pocs mesos. Deia que no havia inventat la Coca-Cola però pretenia guanyar-se la vida amb un model d’empresa senzill i aplicant el millor servei al client.

Em comentava, com a anècdota, que els primers dies d’aventura empresarial es va posar en contacte amb ell un altre emprenedor, en aquest cas fabricant de maquinaria per a un procés tècnic específic. Era un noi senzill, iniciant una projecte en forma de maqueta, que buscava empreses col·laboradores per a poder oferir el seu producte. Ambdós van estar comentant les dificultats per començar un projecte emprenedor, tot i l’interés de les administracions per fomentar l’auto-ocupació.

Que feliços érem!… fa deu anys

La dita de que qualsevol temps anterior va ser millor, te una especial significança en els anys de crisi que estem vivim. Tant pel que fa a nivell personal, a l’igual que altres milions de persones, com a nivell econòmic, cultural, de país..

Així, fa deu anys, vivint en parella però sense nens, començava a pagar una hipoteca d’un pis de més de 30 anys i per reformar, de 30 milions de pessetes. No suposava cap problema doncs tenien dos bons sous. A mi, amb poc més de 5 anys d’experiència laboral ja em feien responsable de departament. Podíem estalviar i, a més, anar de vacances a l’altre punta del mon, reformar el pis, comprar cotxe nou, sopar i veure partits del Barça amb els amics cada setmana. El Barça de Ronaldinho també despertava d’un obscur període i es proclamava campió de Lliga i a Europa. Quins records!

PROGRESSISTES DE CABRERA NUM.1

Municipalisme – realitat i actitud de justícia social

Dels meus viatges a diferents països, una de les conclusions que he pogut extreure és que el municipalisme és la màxima realitat territorial mundial, de la que es desprèn una clara actitud. I ara m’explicaré.

Si un va conduint per l’autopista direcció Valencia, entre Vilafranca del Penedès i El Vendrell hi trobarà un cartell que diu Província de Tarragona. Si no fos per aquesta senyal res més del paisatge fa indicar al  conductor aquest canvi territorial.

Continuant el viatge, el mateix conductor un cop passada Ulldecona, abandona Catalunya i entra a Valencia però res al paisatge li indica aquest canvi més que un enorme cartell a l’autopista.

El mateix ens passa si, direcció França, passem pel Pertús. El paisatge no ha canviat.

Així doncs totes aquestes fronteres les han posat uns governants al llarg de la historia de les civilitzacions en un repartiment territorial, normalment després de guerres i aprofitant algun accident geogràfic. Aquest repartiment mai ha estat consultat a les persones.

A l’inici del seu viatge, el nostre conductor surt de casa, circula per varis carrers per, finalment, sortir del poble o la ciutat. El paisatge, en aquest cas, evidentment si canvia. D’un aglomerat de cases i pisos a uns camps de conreu o a uns polígons industrials… i després, un altre poble, i un altre.

Els límits entre pobles són reals físicament. Per això els municipis representen la realitat. I la justícia. Aquest aglomerat de cases el conforma gent que vol viure i compartir el seu poble, és la seva decisió. Per això el municipalisme és lo més proper al ciutadà i lo més just. Cap governant ha incidit en la formació dels pobles.

També dels diversos països visitats he pogut copsar com les necessitats, els anhels i les preocupacions són els mateixos a tot arreu. Totes les comunitats volen que els seus fills tinguin la millor educació possible, que el seus pares malalts tinguin l’atenció mèdica necessària, que no falti treball i, en definitiva, tenir una vida digna. I els governs poden entendre o no aquestes necessitats en clau municipal o no. Per això dic que el municipalisme és una actitud. I atenció, aquesta actitut no la tenen els partits locals. No confondre municipalisme amb caciquisme.

Qualsevol governant supramunicipal que atenta contra la independència municipal, reduint la seva competència, està limitant la llibertat de les persones. Per això, les eleccions municipals són tan importants, almenys pels partits progressistes, pels partits de les persones.

Perquè els canvis futurs a la societat han de venir liderats per les persones, han de venir dels municipis, ni de la Generalitat ni del Govern del Estat. Aquesta és la actitud municipalista del meu partit, el partit dels socialistes dels pobles de Catalunya.

Tailàndia: no analitzis i seràs feliç

Quan un marxa de vacances a un país exòtic no pot tornar emprenyat, només faltaria, però si amb cert regust amarg segons les condicions de vida que hagi vist allà. És el problema de no poder desconnectar..  

Si en la societat occidental els tres poders sustenten els estats democràtics, a les societats més autoritàries la combinació del trinomi monarquia- religió- exercit ha servit, des de fa milers d’anys, per assegurar la supremacia d’una elit enfront de la població.