Andorra: Mirall per Catalunya?

Com a país exòtic no té cap interès per la seva proximitat, però he cregut interessant, analitzant els temps de reivindicació nacional que corren, descriure la realitat que vaig viure a Andorra. Després, cadascú, que consideri si és assimilable al cas català o no. Jo voldria que no.

Andorra ocupa un territori que, mantenint la densitat de població de les valls pirenaiques veïnes, hauria de tenir uns 5000 habitants i actualment supera de llarg els 80.000hab. Un país que va viure del sector de la banca (blanqueig de diner negre) molts anys, el que li va permetre crear unes infraestructures comercials i turístiques i que actualment explota amb èxit.

Jo vaig treballar un any sencer allà, cap al 2000, en plena efervescència constructiva. Hi vaig sovint per feina, doncs sembla que el seu creixement no té límits.

Aquesta ebullició comercial, turística, financera ha conferit unes estructures d’estat molt sòlides però de gran influencia privada. Hi ha multitud de Consells format per funcionaris i empreses privades. Però l’aspecte on és realment pobre Andorra és el social.

El Senegal: Esclaus i guerrillers

Del viatge al Senegal, ja fa deu anys, el que més recordo és el pensament que hauria de tornar amb els meus fills quan aquests fossin prou grans per entendre la situació de la gent al tercer mon. És curiós perquè llavors encara no tenia fills. Suposo que és normal aquest impacte doncs era el primer país veritablement subdesenvolupat que visitava.

El Senegal és un país bàsicament dividit en desert a la meitat nord i selva a la sud. El litoral presenta un clima suau que ha causat l’assentament humà des de sempre amb ciutats colonials com Dakar o Saint Louis. Dins el Senegal, tot resseguint el riu Gambia hi ha un estret país amb el mateix nom. Per la forma allargada de Gambia, la gent d’allà diu que el Senegal és un home que es menja un plàtan.  

Independent de França des de 1960 (juntament amb Mali), es va ajuntar amb Gambia el 1982 creant una confederació fallida que va ser dissolta poc després. Des de llavors, la regió al sud de Gambia anomenada Casamance, es van enfrontar al govern en forma de guerrilles. L’any que vaig estar jo ens van prohibir visitar aquella zona del país. A finals d’any, el president va signar un tractat de pau amb les faccions separatistes de la Casamance.

Algèria: el Tercer Món a dues hores de viatge

Recordo el dia que em van dir d'anar a Algèria per un projecte d'una nova línia ferroviària d'alta velocitat entre la frontera marroquina i Oran. Em van explicar que potser em posarien un guardaespatlles militar tipus Equipo A, doncs aquella zona del país té molt de contraban, amb bandes violentes enfrontades. Això sense comptar la certa reticència dels musulmans més radicals als occidentals.

Tot això provoca unes condicions de contorn molt allunyades, afortunadament, de les que tenim a Catalunya. Allunyades mentalment perquè literalment, aquesta distància és de dues hores exactes en avió. Resulta increïble quan aterres a Oran i el taxi travessa la zona del Tell, el canvi tan gran d'escenari que pots experimentar.

El canvi és molt negatiu. Tot i que efectivament el país presenta un creixement del PIB anual del 6%, aquest creixement està promogut principalment per les inversions públiques en forma de noves infraestructures, urbanitzacions vàries, nous subministres energètics, etc. La base social, però, és molt pobre.

Viatge a Costa Rica

Hi ha països dels que es diu que tenen una gran riquesa de recursos naturals pel fet de ser un gran productor de petroli o de gas. Resulta que en aquests països “tan rics”, la població passa realment penúries i quasi no pot satisfer les seves necessitats primàries. I és que, de que serveix tenir grans reserves de gas o petroli a 500m de fondària si la gent del carrer no té accés a elles?

Aquest no és el cas de Costa Rica. Allà realment és pot parlar de un país amb una gran riquesa natural en superfície a la qual tothom hi té accés. Pluviometria anual 10 vegades superior a la catalana (amb nombroses reserves de rius, llacs i aqüífers), vegetació abundant que ofereix arbres fruiters (mangos, cocos, pipes, plàtans, etc), fusta, recursos geològics com termalisme, sofre, pedra volcànica, etc.

Breu descripció del bloc

Degut a la meva feina haig de viatjar sovint fora del país. Especialment ara que el sector de la construcció està desballestat a Catalunya. Tot i així, em puc considerar un privilegiat doncs mentre la majoria dels meus col·legues de feina es troben expatriats permanentment en obres arreu del mon (El Salvador, Turquia, Xile, Qatar..), jo puc anar i venir en períodes no massa llargs de temps, que són el que duren els projectes en que participo.

Per la meva condició de friqui de la política, he intentat assabentar-me de la realitat social i econòmica dels països que he visitat, malgrat del poc temps que hagi pogut disposar. Fins i tot, en família, en algun viatge d’estiueig, no perdo la oportunitat d’escapar-me un moment per visitar alguna ciutat o barri de dubtosa vellesa (amb la corresponent emprenyada familiar).

En fi, feia temps que em voltava pel cap fer un bloc de viatges, però no el clàssic turístic sinó un d’opinió sobre la situació socioeconòmica que m’he trobat en cadascun d’ells i que podem aprendre i/o aprofitar pel nostre entorn.

A arrel del viatge a Costa Rica, m’he animat a fer-ho. Començo per aquest però penso recuperar les sensacions dels anteriorment realitzats. Penso fer-ho de tot tipus de països, des de els més exòtics (Senegal, Tailàndia, Tunísia, Argelia) als més propers i occidentals (fins i tot Andorra, on vaig viure un any).

Essent de ciències com sóc, demano disculpes per avançat pels possibles errors de redacció i ortogràfics que hi puguin haver, així com del senzill format del bloc que aniré pol·lint amb el temps.

Donat que en molts països hi haurà estat més gent, podem generar un debat interessant en l'apartat comentaris.

Ah! no descarto anar posant alguna entrada diferent, ja sigui política o personal. Per exemple, tinc varis relats d’intriga redactats!  

Merci per avançat     

Breu descripció personal

Em considero socialista- ecologista universal. Estic totalment en contra de les fronteres, de les religions, del racisme, de la homofobia o de la privatització dels serveis socials. 

De fet, el que ha motivat que ara estigui escrivint aquestes línies com a primer secretari de l'agrupació socialista de Cabrera de Mar no és més que la defensa del servei públic davant la actual onada conservadora que el pretén suprimir. 

Aquest procés ha fet també que estigui col·laborant amb l'associació Aigua és Vida en defensa de la municipalització del servei de l'aigua, i políticament transversal, així com amb la cooperativa energètica Som Energia. Tant mateix, soc el relator d'un proposta de llei al parlament d'accessibilitat de l'aigua a la ciutadania.

Crec en la gestió pública eficient, orientada a les necessitats de les persones, independentment del seu origen territorial o nivell adquisitiu. Crec que el treball en equip, sumant esforços, és la millor eina per a assolir els objectius proposats.

Llicenciat en Ciències Geològiques per la Universitat de Barcelona, Màster en Enginyeria del Terreny i Hidrogeologia per la UPC i Postgrau en Gestió Empresarial per la UOC.

Pel que fa a Cabrera de Mar, hi visc des de fa 7 anys al Pla de l'Avellà, on faig vida amb la meva família. Tinc 39 anys, estic casat i tinc dos nens que caldrà pujar.

M'agrada molt viatjar, m'agraden els esports d'equip, jugar com a veterà de bàsquet, córrer curses populars i d'altres esports. M'agrada també escriure relats, el cinema o la muntanya.

Professionalment, soc consultor autònom però he treballat a Gestió d'Infraestructures de la Generalitat dins la Gerència de Projectes d'Obra Civil. També he treballat en enginyeria multinacional o en consultoria petita i mitjana.