Municipalisme – realitat i actitud de justícia social

Dels meus viatges a diferents països, una de les conclusions que he pogut extreure és que el municipalisme és la màxima realitat territorial mundial, de la que es desprèn una clara actitud. I ara m’explicaré.

Si un va conduint per l’autopista direcció Valencia, entre Vilafranca del Penedès i El Vendrell hi trobarà un cartell que diu Província de Tarragona. Si no fos per aquesta senyal res més del paisatge fa indicar al  conductor aquest canvi territorial.

Continuant el viatge, el mateix conductor un cop passada Ulldecona, abandona Catalunya i entra a Valencia però res al paisatge li indica aquest canvi més que un enorme cartell a l’autopista.

El mateix ens passa si, direcció França, passem pel Pertús. El paisatge no ha canviat.

Així doncs totes aquestes fronteres les han posat uns governants al llarg de la historia de les civilitzacions en un repartiment territorial, normalment després de guerres i aprofitant algun accident geogràfic. Aquest repartiment mai ha estat consultat a les persones.

A l’inici del seu viatge, el nostre conductor surt de casa, circula per varis carrers per, finalment, sortir del poble o la ciutat. El paisatge, en aquest cas, evidentment si canvia. D’un aglomerat de cases i pisos a uns camps de conreu o a uns polígons industrials… i després, un altre poble, i un altre.

Els límits entre pobles són reals físicament. Per això els municipis representen la realitat. I la justícia. Aquest aglomerat de cases el conforma gent que vol viure i compartir el seu poble, és la seva decisió. Per això el municipalisme és lo més proper al ciutadà i lo més just. Cap governant ha incidit en la formació dels pobles.

També dels diversos països visitats he pogut copsar com les necessitats, els anhels i les preocupacions són els mateixos a tot arreu. Totes les comunitats volen que els seus fills tinguin la millor educació possible, que el seus pares malalts tinguin l’atenció mèdica necessària, que no falti treball i, en definitiva, tenir una vida digna. I els governs poden entendre o no aquestes necessitats en clau municipal o no. Per això dic que el municipalisme és una actitud. I atenció, aquesta actitut no la tenen els partits locals. No confondre municipalisme amb caciquisme.

Qualsevol governant supramunicipal que atenta contra la independència municipal, reduint la seva competència, està limitant la llibertat de les persones. Per això, les eleccions municipals són tan importants, almenys pels partits progressistes, pels partits de les persones.

Perquè els canvis futurs a la societat han de venir liderats per les persones, han de venir dels municipis, ni de la Generalitat ni del Govern del Estat. Aquesta és la actitud municipalista del meu partit, el partit dels socialistes dels pobles de Catalunya.