Que feliços érem!… fa deu anys

La dita de que qualsevol temps anterior va ser millor, te una especial significança en els anys de crisi que estem vivim. Tant pel que fa a nivell personal, a l’igual que altres milions de persones, com a nivell econòmic, cultural, de país..

Així, fa deu anys, vivint en parella però sense nens, començava a pagar una hipoteca d’un pis de més de 30 anys i per reformar, de 30 milions de pessetes. No suposava cap problema doncs tenien dos bons sous. A mi, amb poc més de 5 anys d’experiència laboral ja em feien responsable de departament. Podíem estalviar i, a més, anar de vacances a l’altre punta del mon, reformar el pis, comprar cotxe nou, sopar i veure partits del Barça amb els amics cada setmana. El Barça de Ronaldinho també despertava d’un obscur període i es proclamava campió de Lliga i a Europa. Quins records!

Fa deu anys el Sr. Zapatero guanyava les eleccions generals en una jornada històrica plena d’il·lusió. A Catalunya, en Pascual Maragall era president d’un govern, molt castigat mediàticament, però que va aplicar polítiques socials en un temps de bonança econòmica. Escoles bressol,  ambulatoris, biblioteques, serveis socials són part del patrimoni que quedarà a Catalunya d’aquest feliç període. I perquè no parlar dels avenços socials: llei avortament, matrimoni homosexual, llei dependència.. Quins records !

Fa deu anys a Cabrera, poc abans que vingués a viure, un govern d’esquerres conjugava bonança econòmica amb projectes socials com l’escola bressol, el CEIP, la biblioteca, el CAP del Plà, etc. És molta gent que em diu Quins records!

I ara.. com estem? Doncs personalment, I com moltes altres persones del poble, mirant que la destrucció de la classe mitja, la puguem observar des de dalt.. doncs el que queda per sota és precarietat laboral, social,  que ve donada per les polítiques de retallades de l’actual dreta Espanyola, Catalana i Cabrerenca (amb suport de l’esquerra republicana en els dos últims casos).

I que es pot fer políticament? Principalment recuperar la il·lusió i la valentia. La confiança és un factor econòmic clau en l’evolució dels mercats i també ho ha de ser en les nostres administracions. Incentivar despesa i consum per reactivar el mercat com ho estava fa deu anys….

Recuperem la il·lusió.. de fa deu anys.