Després de tres anys de no entrar res al blog personal, he cregut interessant donar una opinió personal, de caire tècnico-administratiu, al respecte del succés més mediatic de la setmana, com està essent el rescat del nen de dos anys Julen, de dins un pou abandonat al poble de Totalán (Malaga).
Per descomptat que segueixo el rescat minut a minut, interessat com a pare que soc i també com a hidrogeòleg, perquè no dir-ho.
Per a començar a aclarir conceptes (doncs el cap està a punt d'explotar-me amb el que sento d'alguns periodístes, però això és un altre tema) la perforació correspon a una investigació ilegal no productiva per a trobar aigua, que no va ser segellada un cop finalitzada. Això que sona tan delictiu correspon al, aproximadament, el 80% dels pous actius a Catalunya (i Catalunya és unes de les Comunitats més inspectores al respecte).
Efectivament, la perforació és de 230mm no per casualitat. És el diàmetre màxim amb el que es pot perforar un pou a rotopercussió a aquestes fondaries, de 100m aprox (i acabar entubant amb 180mm). El sistema de rotopercussió és el més comercial i econòmic dels mètodes per a trobar aigua. En 1-2 dies el pots tenir fet.
Administrativament, per a fer un pou d'aigua, com a mínim cal demanar permís urbanístic al teu ajuntament (obra menor normalment) i si el pou es productiu, solicitar autorització hidràlica a l'organisme de Conca Hidrogràfica (l'ACA a Catalunya). Un cop autoritzat, has de pagar el cànon de l'aigua. És a dir t'estalvies la part de companyia però no la part del canon (aproximadament la meitat de la factura de l'aigua).
Adicionalment, en segons quins aquifers protegits, cal demanar permís a l'organisme de Conca inclús abans de fer la prospecció.
Massa merder no? I si cridem a un pocero que ens faci una perforació lo més rapida possible, preguem per a que no passi la policia local (si pot ser que treballin de nit) i si surt aigua ja en parlarem??
Ara anem als poceros. Tremendos professionals, la meitat saurís, coneixen la llei però asssesoren malament al client al seu interés. Cobren només si troben aigua... increible.
Vale, fem la perforació i no surt aigua (com a la finca dels tiets del Yulen). El pocero que ha fallat en les seves prediccions i que econòmicament ha perdut la camisa.. creieu que gastarà massa temps més en reomplir i compactar el forat?? Ni un minut. Tapa amb quatre pedres i marxa. Per cert, a Catalunya hi ha una normativa de com s'han de segellat els pous no productius..
Quina responsabilitat tenen els propietaris de la finca? Quina té el pocero? Quina els pares? Quina té l'administració? No sóc advocat però al pocero i als propietaris, els hi hauria de caure tot el pes de la llei.
L'administració ara ha d'assumir una despesa multimilionaria (equivalent a una nova carretera) per una negligencia professional (homicidi imprudent??).
El cas del nen Yulen no és un tràgic accident puntual, és la conseqüencia del descontrol de l'administració en quant al sistema d'autoritzacions hidràuliques. La solució? al meu entendre, dotar de recursos i competencies a les administracions locals que són les més properes a les finques (ajuntaments, comunitats d'usuaris, consells comarcals, etc).
Si diuen que l'aigua és l'or del segle XXI, regularitzem aquest sistema que és més propi del segle XIX.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada