dissabte, 29 d’agost del 2015

Mèxic: el nou Dorado


A finals de desembre del 2015 la presencia de l'administració pública era ben visible en la vida cotidiana dels habitants d'Aguascalientes (Mèxic). Entre d'altres, cartells divulgatius als autobusos, programes monogràgics de radio, diaris gratuits de l’administració provincial al kioskos, etc.
Vaig preguntar als locals si hi havien properes eleccions i em van dir que no que sempre era així.
Recordo programes de radio menys o mes propagandistics en els que s’explicaven les lleis aprovades, els beneficis que comportarien als ciutadans i al final aquest podien trucar i preguntar a un diputado (imagino de govern), el qual responia. Inimaginable al  nostre país, oi?

Recordo també com explicaven la llei de liberalització del sector energètic ja que era el motiu pel que jo estaba allà. Per exemple, se li deia a la gent que la reforma comportaría nova inversió i multitud de llocs de treball.

Mèxic no és Veneçuela ni de lluny, però la participació i comunicació pública no és la española tampoc ni de lluny. Amn posteriors viatges a altres paissos sudamericans desenvolupats he copsat que en el continent el tarannà és semblant.


Per altra banda, vaig veure com tot i els intents de modernitzar la societat mexicana per part del govern, el nivel social de la població es trova encara uns quants anys per darrera d'altres paissos latinoamericans com Argentina, Uruguay o Xile.

Que vol dir això? Doncs que les empreses i professionals que desembarcaran al pais els propers anys serán extrangeres doncs les empreses mexicanes no tenen la capacitat per abordar els grans projectes que calen.
De fet, moltes empreses espanyoles comencen a abandonar Xile, el Dorado econòmic i refugi per molts professionals, fins ara, doncs es considera Mèxic, el motor econòmic sudamericà dels propers anys.

Les oportunitats cal aprofitar-les al vol. Si el desenvolupament econòmic i social no van de la mà, el mexicans es poden trobar que quan torni o sorgir un nou país emergent, objectiu dels paissos europeus, hagin perdut la oportunitat de desenvolupar-se en totes les seves capes socials. 
L’administració ha de saber llegar aquest oportunitat i, al meu parer, de moment no ho sembla.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada